Hans Krahe

Hans Krahe (Gelsenkirchen, Westfàlia, 1898 — Tübingen, Württemberg, 1965) fou un filòleg alemany.

Va ser professor de lingüística comparada a la Universitat de Würzburg des de 1936. De 1947 a 1950 va ser professor de la Universitat de Heidelberg i, finalment, a partir de 1950 fins a la seva mort fou professor i catedràtic de lingüística comparada i estudis eslaus de la Universitat de Tübingen.

Treballà en el camp de l'indoeuropeu, que identificà sobretot en la toponímia. Propugnà una fase “europea antiga”, anterior a la fragmentació de la llengua i documentada en una sèrie de topònims, bàsicament hidronímics, presents en tota l'Europa indoeuropea. En el seu assaig de 1949 ''Ortsnamen als Geschichtsquelle'' ("Els noms de lloc com a fonts històriques"), Krahe presenta l'anàlisi de la hidronímia com una font d'informació històrica i prehistòrica, i en una anàlisi acurada del cas de Main en posa un exemple. Publicà un gran nombre d'articles a la revista "Beiträge zur Namenforschung", fundada per ell mateix, i diverses monografies: ''Sprache und Vorzeit'' ("Llengua i passat", 1954), ''Die Struktur der alteuropäischen Hydronymie'' ("L'estructura de l'antiga hidronímia europea", 1963). Estudià també l'il·liri: ''Lexicon altillyrischer Personennamen'' ("Vocabulari dels noms de persona de l'antic il·liri", 1929) i ''Die Sprache der Illyrier'' ("La llengua dels il·liris", 1955), i el messapi. La seva hipòtesi que a un estrat lingüístic li correspon un estrat ètnic a estat criticada per Walter Pohl i, a França, per Michel Roblin. Proporcionat per Wikipedia